Un punt per a la creativitat

Un es queda amb un bon gust de boca al veure que, avui en dia, encara hi ha productors de Manganime que et poden maravellar amb obres d'art com el que ens ofereix Tsugumi Ōba, creador de l'història de Death note.

No cal fer cap resum sobre aquesta, qui el vulgui té milers de pàgines que de ben segur que faran una crònica molt millor de la que jo podria fer... A mi personalment els motius que m'impulsen a dedicar unes línies a aquesta gran obra és una història que t'enganxa des del primer moment, amb uns personatges d'una carisma que, sinserament, mai havia vist en un anime, i amb una temàtica d'enorme morbositat que no deixarà a ningú indiferent.

Esperu que les productores i companyies importin més series com aquesta al nostre país, i es deixin de "reedicions" de sèries com Dragon Ball , que ja va tenir el seu (gran)moment. El mercat s'ha d'obrir al que ens ofereix aquest enorme mercat que ens ve de Japó i que dia rere dia té més adeptes.

De l’èxtasi a la somnolència passant per una nevera

Tot i el que pugui dir el rellotge del blog (tindria que mirar-ho) ara mateix són les 7 tocades del matí... d’aquí una hora tindria que anar tirant cap a la Uni per fer el recoi d’examen de Penal. No se com se li pot acudir a un home posar una prova a primera hora del matí l’endemà d’un partit important...

I és que el partit d’ahir va ser un d’aquells que tan ens té (o tenia abans de posar-se a la direcció St. Pep) acostumats el Barça, patint fins l’últim moment (temps afegit) per acabar a la final de la Copa de Campions!

En general el partit va ser un fàstic: gol del Chelsea a l’inici del partit i a tancar-se a darrere, a aguantar el resultat. Sort que al final va aparèixer Don Andrés Iniesta i va posar les coses al seu lloc, fent esclatar l’eufòria a tots els aficionats culés. Només calia veure com estava el centre de Girona immediatament després de que acabés el partit: cotxes pitant, la gent al carrer amb banderes, bufandes, samarretes i altres accessoris blaugranes, tota una afició si senyor!

Tota? No, uns pocs pringats ens hem tingut que quedar a casa per poder anar “frescos” a fer el coi d’examen...

Així que ni celebracions, ni crits, ni res a quedar-se a casa a intentar estudiar... dic intentar perquè lògicament és impossible, ja no se si és pel coi de nervis de l’examen, per la sobreexcitació que duc a sobre o pels tres Red Bulls que m’he pres per, com a mínim, estar una mica actiu almenys fins a mig matí... però ni estudiar ni dormir avui... i ara amb la parra que porto a agafar un autobús i a “maxacar” el canell fins que passin les dues hores que dura l’examen.

A veure si quant guanyem algun dels títols que tenim a tir em puc desfasar una bona estona i celebrar el que no he pogut celebrar aquesta nit...

El títol incomprès

Farà cosa de dos anys que el tinc... i a dia d'avui és dels pocs jocs que no se'm fa pesat dedicar-li un parell d'horetes al dia...

Des de sempre que m'han sobtat les crítiques que se li han fet a aquesta part de la saga Final Fantasy.... Square enix va escoltar les crítiques dels seus aficionats i sembla que ara encara tenen més crítiques...

Es va demanar que el sistema de lluita fos algu mai vist en un FF, i es van substituir el clàssic combat per torns per un altre més dinàmic: el sistema de Gàmbits. Aquest atorga la possibilitat de donar unes ordres preestablertes als personatges, amb un ordre jerarquitza. D'aquesta manera pots centrar-te en organitzar una estratègia i, a més, dones més velocitat als combats ja que no has de moure't pels diferents menús de les antigues parts.

La gent creu que aquest sistema mecanitza massa el mètode de lluita... però, no ho estaven ja els antics títols? no era mecànic anar escollit acción-> atacar? Es demana una innovació en jugavilitat i llavors se la critica?

Per altra vanda també s'ha dit que el joc té una inspiració massa evident amb la saga Star Wars. I és dolent agafar sèries de gran èxit per reversionar-les i crear una història més completa i millor? se l'ha criticat Bola de Drac per ser una sèrie inspirada en un popular conte japonès?

Els hardcore-gamers sembla que s'hagin quedat en l'època dels 16 bits en el que l'RPG es refereix, en els clàssics "acción-> atacar" o del "pulsar X para atacar hasta que el boton aguante".

El FFXII per mi és un dels millors títols per a la PS2, té tot el que se li pot demanar a un RPG: sistema de lluita adictiu, uns personatges carismàtics, un inacabable món, una història llarga i profunda, un catàleg de missions secundàries que fan que casi es pogués fer un joc independent amb elles, uns gràfics que fan que la consola arribi al seu sostre, i el que és més important: per fi poden escollir quant entrar o no en una batalla, deixant així la maleïda aleatorietat que et podia arribar a fer deixar un joc de banda...

Només espero que el Final Fantasy XIII segueixi la linia evolutiva que està seguint la saga, a veure si quant surti encara escric en aquest Blog i puc fer una crítica d'ell...

Primera entrada

Doncs això! la meva primera entrada i soposu que ha de ser el de presentació...

Doncs per comensar el títol: Tales Of Negi

Fusió del nom d'un dels jocs que més m'agrada (tales of Symphonia) amb el personatge manga que ha donat nom al nick que sempre utilitzo a internet: Negi

Ja amb això no caldrà dir que aquest serà un blog força friki... sens perjudici que de tant en tant em salti la vena política i faci una entrada de temes més "seriosos" (entre cometes perquè la política a aquest país és un autentic "cachondeo")

A veure con anirà aquest experiment meu... si es que hi ha vegades que m'aburreixu eh...