dilluns, 11 de maig del 2009

Un punt per a la creativitat



Un es queda amb un bon gust de boca al veure que, avui en dia, encara hi ha productors de Manganime que et poden maravellar amb obres d'art com el que ens ofereix Tsugumi Ōba, creador de l'història de Death note.

No cal fer cap resum sobre aquesta, qui el vulgui té milers de pàgines que de ben segur que faran una crònica molt millor de la que jo podria fer... A mi personalment els motius que m'impulsen a dedicar unes línies a aquesta gran obra és una història que t'enganxa des del primer moment, amb uns personatges d'una carisma que, sinserament, mai havia vist en un anime, i amb una temàtica d'enorme morbositat que no deixarà a ningú indiferent.

Esperu que les productores i companyies importin més series com aquesta al nostre país, i es deixin de "reedicions" de sèries com Dragon Ball , que ja va tenir el seu (gran)moment. El mercat s'ha d'obrir al que ens ofereix aquest enorme mercat que ens ve de Japó i que dia rere dia té més adeptes.

dijous, 7 de maig del 2009

De l’èxtasi a la somnolència passant per una nevera

Tot i el que pugui dir el rellotge del blog (tindria que mirar-ho) ara mateix són les 7 tocades del matí... d’aquí una hora tindria que anar tirant cap a la Uni per fer el recoi d’examen de Penal. No se com se li pot acudir a un home posar una prova a primera hora del matí l’endemà d’un partit important...

I és que el partit d’ahir va ser un d’aquells que tan ens té (o tenia abans de posar-se a la direcció St. Pep) acostumats el Barça, patint fins l’últim moment (temps afegit) per acabar a la final de la Copa de Campions!

En general el partit va ser un fàstic: gol del Chelsea a l’inici del partit i a tancar-se a darrere, a aguantar el resultat. Sort que al final va aparèixer Don Andrés Iniesta i va posar les coses al seu lloc, fent esclatar l’eufòria a tots els aficionats culés. Només calia veure com estava el centre de Girona immediatament després de que acabés el partit: cotxes pitant, la gent al carrer amb banderes, bufandes, samarretes i altres accessoris blaugranes, tota una afició si senyor!

Tota? No, uns pocs pringats ens hem tingut que quedar a casa per poder anar “frescos” a fer el coi d’examen...

Així que ni celebracions, ni crits, ni res a quedar-se a casa a intentar estudiar... dic intentar perquè lògicament és impossible, ja no se si és pel coi de nervis de l’examen, per la sobreexcitació que duc a sobre o pels tres Red Bulls que m’he pres per, com a mínim, estar una mica actiu almenys fins a mig matí... però ni estudiar ni dormir avui... i ara amb la parra que porto a agafar un autobús i a “maxacar” el canell fins que passin les dues hores que dura l’examen.

A veure si quant guanyem algun dels títols que tenim a tir em puc desfasar una bona estona i celebrar el que no he pogut celebrar aquesta nit...