De l’èxtasi a la somnolència passant per una nevera

Tot i el que pugui dir el rellotge del blog (tindria que mirar-ho) ara mateix són les 7 tocades del matí... d’aquí una hora tindria que anar tirant cap a la Uni per fer el recoi d’examen de Penal. No se com se li pot acudir a un home posar una prova a primera hora del matí l’endemà d’un partit important...

I és que el partit d’ahir va ser un d’aquells que tan ens té (o tenia abans de posar-se a la direcció St. Pep) acostumats el Barça, patint fins l’últim moment (temps afegit) per acabar a la final de la Copa de Campions!

En general el partit va ser un fàstic: gol del Chelsea a l’inici del partit i a tancar-se a darrere, a aguantar el resultat. Sort que al final va aparèixer Don Andrés Iniesta i va posar les coses al seu lloc, fent esclatar l’eufòria a tots els aficionats culés. Només calia veure com estava el centre de Girona immediatament després de que acabés el partit: cotxes pitant, la gent al carrer amb banderes, bufandes, samarretes i altres accessoris blaugranes, tota una afició si senyor!

Tota? No, uns pocs pringats ens hem tingut que quedar a casa per poder anar “frescos” a fer el coi d’examen...

Així que ni celebracions, ni crits, ni res a quedar-se a casa a intentar estudiar... dic intentar perquè lògicament és impossible, ja no se si és pel coi de nervis de l’examen, per la sobreexcitació que duc a sobre o pels tres Red Bulls que m’he pres per, com a mínim, estar una mica actiu almenys fins a mig matí... però ni estudiar ni dormir avui... i ara amb la parra que porto a agafar un autobús i a “maxacar” el canell fins que passin les dues hores que dura l’examen.

A veure si quant guanyem algun dels títols que tenim a tir em puc desfasar una bona estona i celebrar el que no he pogut celebrar aquesta nit...